Famílies de les escoles Joan Coromines, Angeleta Ferrer, Montserrat Solà o Vista Alegre s’han plantat aquesta dimecres a la tarda al Casal de la Gent Gran del Parc per reclamar, una vegada més, zones d’ombreig als patis dels seus centres. Una reivindicació que s’arrossega des de fa anys a la majoria d’escoles. De fet, l’ombreig a les escoles va ser una de les propostes guanyadores dels pressupostos participatius del 2022. Però les associacions de famílies d’alumnes lamenten que encara no s’han invertit els 750 MIL euros que s’havien de destinar a mesures per lluitar contra les altes temperatures i la radiació solar. Algunes AFAs estan assumint el disseny i el cost de teles, tendals o pèrgoles per convertir els patis escolars en refugis climàtics.
Anna Pruna, comissió d’ombres i patis de l’escola Angeleta Ferrer: A la primera reunió del Re-Natura ja ens va quedar clar que aquí no hi hauria ni tendals ni pèrgoles. Moltes famílies ens vam començar a organitzar, vam veure que havíem d’assumir-ne certa part i vam implicar la majoria de famílies per buscar, per exemple, subvencions. Tot i que moltes no hi estan d’acord perquè estem parlant d’un equipament municipal -i tenen tota la raó. A l’Angeleta Ferrer i l’escola Vista Alegre ens trobem en una situació similar, sabem que la Llàntia també està en aquest procés. Les escoles, per la seva banda, s’hi han sumat mirant si podien aportar-hi alguna petita partida. Però la sorpresa ve quan presentem aquest projecte a l’Ajuntament i se’ns diu que les famílies també hem d’assumir temes com la fonamentació o el càlcul d’on han d’anar les pèrgoles.
Elisabet Ferri, portaveu AFA escola Joan Coromines: A dia d’avui no ens estan oferint solucions, tot són entrebancs. Hi ha AFAs que estan fent un treball immens i redactant projectes, tot i que no té cap sentit i que des d’una escola pública siguin les famílies les que hagin d’invertir diners perquè hi hagi un ombratge. A més, estem parlant d’un col·lectiu vulnerable, que són els infants, i una atenció precària a les infraestructures. Des de l’Ajuntament s’hauria de fer un esforç per posar prioritats i creiem que els infants no ho són actualment.
Les associacions de famílies de les escoles Joan Coromines, Angeleta ferrer, Torre Llauder, Montserrat Solà, Anxaneta i Vista Alegre signen un manifest on expliquen que es mobilitzen per demanar a l’Ajuntament actuacions que vagin més enllà de la vegetació.
La concentració ha tingut lloc a les portes de la segona sessió participativa sobre el projecte Re-Natura. La regidora de Planificació Territorial, Elizabet Ruiz, ha estat parlant amb les famílies, que han manifestat el seu malestar amb la inacció de l’Ajuntament. Des del govern defensen que les millores i reformes a les escoles públiques són competència de la Generalitat i que l’import corresponent als pressupostos participatius s’ha integrat en el marc de Re-Natura. Això vol dir que gles accions s’han d’executar, com a màxim, el desembre del 2025. De manera complementària, el govern es compromet a destinar 200.000 euros del romanent a crear ombres als patis.
Aquesta qüestió no estava contemplada a la sessió d’aquesta tarda, que ha tingut lloc al Casal de la Gent Gran del Parc, i on s’han portat a debat els projectes ja iniciats amb la ciutadania i també s’ha parlat del pla d’infraestructura verda, un planejament estratègic per renaturalitzar la ciutat.
Xavier Alemany, director dels Serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró: És important que la gent es faci seus aquests projectes perquè els fem per la ciutat i els ciutadans. Per tant, tothom hi pot aportar i això és molt important per a nosaltres, també pel que fa al pla d’infraestructura verda, un procés que estarem un any desenvolupant. I és important recollir idees per a la renaturalització de la ciutat.
El projecte Re-Natura invertirà sis milions d’euros, dels quals gran part prové de fons europeus, i ha de servir per dissenyar un pla estratègic i un planejament urbanístic des d’una perspectiva verda.