Arran de platja, les elegants cases del passeig dels Anglesos de Caldes d’Estrac amaguen alguns secrets i moltes històries. Construïdes, moltes d’elles, per famílies riques i poderoses de Barcelona a principis del segle XX, van contribuir a fer d’aquest petit municipi maresmenc un destí d’estiueig per a la burgesia catalana. El que poca gent coneixia, fins ara, és que alguns d’aquests xalets es van convertir en seu d’ambaixades i consolats durant la Guerra Civil.
Les delegacions fugien dels bombardejos sobre Barcelona i van trobar a Caldes, però també a Llavaneres i Sant Vicenç, un territori més segur i tranquil. Un episodi únic que ha quedat extensament documentat en un llibre, obra del professor de dret internacional a la Universitat de Barcelona, Jordi Sellarés, que aquest dissabte s’ha presentat en societat a la Sala Cultural de l’Ajuntament.
Jordi Sellarés, professor de dret internacional i actor del llibre: És un fet històric i singular internacionalment perquè no és normal que les ambaixades no estiguin a la capital del país. Aquest llibre recupera una part de la història local, que havia quedat oblidada i traspaperada. Per tant, ara la intenció és permetre que uns altres segueixin la pista i puguin trobar més coses.
El primer cos diplomàtic que es va traslladar al Maresme va ser el del Regne Unit, el 1937. Un any després ho van fer molts altres com el de Suïssa, Bulgària, Argentina, Costa Rica, els Països Baixos o l’antiga Txecoslovàquia. Al centre de Caldes, per exemple, hi ha l’edifici que va acollir el consolat danès i al passeig dels Anglesos, a la Casa Garriga, es va allotjar una de les delegacions britàniques. Lluny del conflicte armat, la comarca va ser, en aquell moment, el centre d’una intensa activitat internacional.
Jordi Sellarés, professor de dret internacional i actor del llibre: El Maresme es troba a 40 quilòmetres de Barcelona i la capital estava, en aquest moment, constantment bombardejada. En canvi, aquí no. A més es podia fugir per tres vies, per tren, per carretera i per mar. Això permetia també que es pogués alimentar la població i les ambaixades amb el menjar que portaven els vaixells de guerra que fondejaven davant de les platges. Entre altres opcions que hi havia, les delegacions internacionals van escollir aquesta zona de la comarca.
Tot i el compromís que la zona no seria objecte ni de bombardejos ni de destrosses, aquesta situació es va acabar de sobte a principis del 1939, quan es va donar l’ordre d’abandonar el país i repatriar tothom. Un període d’esplendor per a la comarca que ara ha quedat recollit en aquest extens llibre, que explica fil per randa aquest fet excepcional, els seus protagonistes i, sobretot, quines van ser les cases escollides que durant l’últim període de la Guerra Civil van convertir-se en les seus de la representació permanent de països d’arreu del món.
