Un any després de decidir tirar endavant amb la compra de la nau, els col·lectius de Can Fugarolas es troben novament en una situació crítica. La societat propietària de la fàbrica, la Sareb, ha decidit portar als tribunals el contracte de masoveria urbana que els inquilins van signar el 2016, amb l’objectiu de recuperar l’immoble, desallotjar-lo i posar-lo a la venda per construir-hi habitatges. Un judici que tindrà lloc el pròxim 3 de juliol a Mataró en el qual els col·lectius voler fer valer que el contracte, que és vigent fins a l’any 2026, és “totalment legal i vàlid”.

Malgrat haver presentat una oferta de compra per 1.050.000 euros, Can Fugarolas lamenta que la Sareb hagi optat per la via judicial. Una opció que posa en perill la continuïtat d’un projecte que durant més d’onze anys ha revitalitzat una finca abandonada, convertint-la en un espai cultural, social i econòmic.

Miquel Lleixà, portaveu de Can Fugarolas: El que demanem és que s’aturi aquest judici perquè pot comportar un abans i un després. Ja ho vam fer el gener de l’any passat amb un desnonament. En aquest moment, depèn del que decideixi el jutge ens pot abocar a haver d’abandonar la nau a correcuita i creiem que no ens ho mereixem.

Durant l’últim any s’han dut a terme estudis i moltes reunions per fer possible un projecte que permeti mantenir l’activitat de Can Fugarolas i, alhora, cedir part de l’espai per a fer habitatge social. Una operació que s’estima que té un cost d’uns 5 milions d’euros.  

Miquel Lleixà, portaveu de Can Fugarolas: Aquests números són inassolibles per a nosaltres. A més, l’encaix arquitectònic és complicat. Per tant, hem encetat un nou moment amb tot aquest tema de l’habitatge de la mà de cooperatives social i amb un enfocament diferent que estem segurs que pot donar bons resultats, però necessitem més temps per treballar-ho.

Can Fugarolas recorda que la Sareb es va crear per rescatar amb diners públics un sistema bancari fallit i que té un mandat que inclou la utilitat social. Per aquest motiu, lamenten que, a prop de la seva liquidació com a societat, hagi prioritzat “la pressió judicial i la venda a fons voltor en comptes de facilitar polítiques públiques d’habitatge”.

Reconeixen també els esforços que ha fet l’Ajuntament per intercedir amb la Sareb, però demanen una aposta “més decidida i valenta” per salvar un espai que consideren que és “un pulmó de vida per al barri” de l’Havana i “una escola de diàleg, de democràcia i de suport mutu”.