En Talal, té 10 anys. Té una paràlisi cerebral i està diagnosticat amb una discapacitat del 80%. No és capaç de comunicar-se per la veu, ni de menjar ni moure’s de manera autònoma. Als matins, per anar a l’Escola Arboç, agafa l’autobús que surt de l’Avinguda Gatassa. A aquella hora, els pares d’en Talal no poden fer-se’n càrrec i des de fa anys, una persona els hi dona un cop de mà. Durant 5 anys, van comptar amb els serveis d’una noia de l’empresa Suara la qual havia connectat molt bé amb l’infant. Al 2023 però, aquesta persona va marxar i es van veure obligats a contractar-ne una nova.
En el seu primer dia de feina, el pare d’en Talal li va ensenyar la rutina diària: canviar el menor, col·locar-lo a la seva cadira i acompanyar-lo fins a la parada de bus.
Nadya Benmasoud, mare d’en Talal: El segon dia ella es va quedar sola. El va canviar, el va posar al carro i el va portar sola a l’autobús. A les 8:15 del matí, les monitores de l’autobús em van dir que el nen havia arribat una mica estrany. El van mirar i van veure que tenia la manta lligada. Li havia bloquejat les mans, el coll amb el capçal del carro i la manta la tenia lligada per dalt i per baix.
Les mans per en Talal tenen una funció imprescindible i és que són la seva via de comunicació amb l’entorn. Fruit d’aquell episodi, són moltes les seqüeles que li han quedat al menor.
Nadya Benmasoud, mare d’en Talal: Al nen psicològicament li ha provocat bastant estrès. No volia veure ningú. Vam estar 3 mesos sense servei perquè no volia veure ningú. Després de 3 mesos, vam reprendre el servei però no volia estar sol amb la persona que l’atenia. Sempre havia d’estar acompanyat. Arrel que li lliguessin les mans, el meu fill també ha tingut molts ingressos i cada vegada convulsiona més.
El 9 de novembre del 2023, la família va decidir denunciar la dona als Mossos d’Esquadra. Tal com relata la Nadya, mare d’en Talal, al desembre d’aquell mateix any el cas es va arxivar una primera vegada perquè des dels jutjats no havien pogut posar-se en contacte amb la denunciada ja que no havien aconseguit les seves dades. Va ser la mateixa família del menor qui les va acabar proporcionant. Després de diverses plantades a la citació judicial per part de l’extreballadora, finalment, va prestar declaració. Un relat que va sorprendre els familiars.
Nadya Benmasoud, mare d’en Talal: Quan va declarar va dir que el protocol de la seva empresa marcava el que va fer. Ella va defensar que havia fet la seva feina perfecta. A més, a la seva declaració va dir que el pare del nen li va ordenar que lligués en Talal. És impossible. En Talal es comunica a través de les mans i quan algú comença a treballar amb nosaltres és el primer que li expliquem.
Aquest passat 31 de març hi ha hagut nous moviments vinculats al cas. El Jutjat d’instrucció número 3 de Mataró ha decretat el sobreseïment provisional al·legant que “no ha quedat degudament justificat” el delicte comès per la cuidadora. Una decisió que ha caigut com una gerra d’aigua freda a la família.
Nadya Benmasoud, mare d’en Talal: Jo l’únic que demano a la justícia és que torni a reobrir el cas i que torni a investigar l’empresa Suara. Vull que ensenyin el protocol de l'empresa i que demostrin si hi ha algun paper que jo hagi firmat que justifiqui que el meu fill ha d’anar lligat.
La família d’en Talal ha interposat un recurs demanant al jutjat que reobri el cas. En el seu escrit, justifica que per prendre una decisió es tingui en compte no només la declaració de la demandada sinó també de la persona que va fer les fotografies el dia que en Talal va aparèixer lligat a la cadira. La justícia ara haurà de tornar a valorar quina postura pren sobre aquesta qüestió.
▶️ Recupera la notícia en vídeo, aquí.
