Segons ha pogut saber tvmataró, la Generalitat de Catalunya ja ha donat dues de les últimes tres autoritzacions necessàries per poder fer efectiu el trasllat de les restes de ca la Madrona, i segons fons consultades per aquest mitjà s’espera que el tercer dels permisos pendents arribi en els propers dies.
Les autoritzacions arriben després que no prosperés el recurs a la contractació que havia fet la plataforma ADEPAC. El Tribunal Català de Contractes del Sector Pùblic va considerar que la plataforma no estava legitimada per presentar aquest recurs. En no presentar esmena el recurs no ha prosperat.
El potencial de les restes
Les mostres òssies de 6 dels esquelets que han aparegut al jaciment arqueològic de Ca La Madrona han creuat l’oceà Atlàntic per sotmetre’s a proves de Carboni 14. En concret, es troben des de l’estiu a Miami, al laboratori Beta Analytic, un dels més prestigiosos en aquest àmbit.
L’objectiu és completar l’estudi per poder datar els individus de la necròpolis amb més precisió. Uns resultats, que encara no s’han rebut, i que han de servir per posar més llum a una investigació científica que entre les primeres hipòtesis s’apuntava que podien ser d’època visigòtica i que mesos després de la descoberta, s’ha confirmat que no ho són.
Amb la informació disponible en aquests moments, al solar del polígon de Mata-Rocafonda s’han documentat restes romanes i tardo romanes de fins a quatre segles.
Un dels elements més destacats del jaciment és un edifici que únicament conservava una porta d’entrada i un mur. Una construcció, que tot apunta que és una aula funerària, que hauria deixat de ser única a Catalunya com s’havia dit i que, com a mínim, se n’haurien trobat de semblants a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès.
Jordi Ardiaca, director de l'excavació A nivell de Mataró sí que és singular, qualsevol jaciment ho és, però no ho és a nivell de Catalunya. Tenim altres exemples d’aquesta cronologia i dos edificis, com a mínim, similars a aquest.
Més enllà d’aquestes noves dades, el Consorci de Residus del Maresme ha confirmat la seva voluntat de traslladar les troballes per a museïtzar-les en un futur. Un desmuntatge, que tindrà un cost de 100.000 euros, que encara està pendent d’adjudicar a una empresa i de l’autorització per part de la Generalitat. La proposta permetria fer compatible la construcció del Parc de l’Economia Circular i la conservació dels vestigis.
Perquè ha de servir el Parc?
El Parc de l'Economia Circular és un dels grans projectes de futur no només de la ciutat sinó també de la comarca i neix amb la voluntat de ser un centre de referència al sud d'Europa en l'àmbit del reciclatge, la reutilització de materials i la reducció de residus. Com va passar fa 13 anys quan es va inaugurar el TecnoCampus, es tracta d'una iniciativa estratègica de primer ordre per a Mataró com a revulsiu econòmic però també com a finestra d'oportunitat.
