L’IcatMar qüestiona els models de la Comissió Europea per retallar hores de la pesca d’arrossegament. L’Institut Català de Recerca per la Governança del Mar considera que els sistemes matemàtics que s’utilitzen per analitzar l’estat del mar generen incongruències. És per això, que l’organització considera que abans de fer una reducció tan dràstica dels dies que poden sortir a pescar, caldria avaluar diferents opcions de models tant d’economia pesquera com de sostenibilitat.
Eve Galimany, biòloga marina i investigadora a IcatMar: Aquesta reducció tan dràstica que s’està fent des d’Europa, està basada en uns models que generen incongruències, que no són gaire ferms, que depèn de les dades que tu posis en aquests models, els resultats finals de com està aquest peix al mar, varien molt. Moltíssim. Llavors, en base a què la Comissió Europea està proposant una reducció tan dràstica, si darrera hi ha uns models matemàtics que poden generar resultats molt diferents. Nosaltres diem que prohibir una pesca que s’ha fet de forma mil·lenària no és la manera, s’ha d’aconseguir que sigui respectuosa amb el medi ambient, però ha de seguir existint.
Segons la Comissió Europea, les espècies que més perillen per les conseqüència de la pesca d’arrossegament serien el lluç, el moll, la gamba o l’escamarlà, però des de l’IcatMar assenyalen que encara són espècies top en la llista d’espècies pescades i venudes. Això implica, segons aquest organisme que, si es trobessin en la mínima expressió no s’estarien pescant perquè no n’hi hauria. A més, l’organisme apostaria per mesures amb menys impacte per al sector de la pesca.
Eve Galimany, biòloga marina i investigadora a IcatMar: si enlloc de reduir aquests dies, el que es fa és optar per una malla més selectiva, deixant a tots els petits. Ja està molt regulat, però ho podem fer una mica més. Fem àrees marines protegides, que fan una mica de pulmó. En aquella àrea no es pesca i allà segur que tens petits, reproductors. També pots fer portes voladores que no arrosseguin el fons marí. Un conjunt d’altres mesures que nosaltres científicament sí sabem que milloren el medi i preserven les espècies i a l’hora l’impacte en el sector pesquer no és ni molt menys el que proposa la Unió Europea.
Precisament la confraria d’Arenys de Mar detalla que tant l’IcatMar com altres estudis científics assenyalen que l’estat de la mar no es troba en un perill tan greu com el que s’assenyala des d’Europa. Per això, el sector demana que es tingui en compte altres models i se’ls deixi treballar el mínim necessari perquè les empreses puguin tirar endavant.
Antonio Marzoa, patró major de la Confraria de Sant Elm d'Arenys de Mar: Nosaltres el que proposem és que es pari atenció als altres estudis científics que hi ha, com el d’ICATMAR i altres, que diuen que l’estat del recurs no és el que diu la Comissió, sinó que és un estat bo en el rendiment màxim sostenible i que per tant l’activitat pesquera es pot continuar desenvolupant.
Des del 2020, els que es dediquen a la pesca d’arrossegament només poden feinejar 130 dies a l’any per decisió d’Europa, fet pel qual ja els ha baixat la feina un 40%. A Arenys de Mar, hi ha 14 embarcacions d’arrossegament que ara podrien patir encara més aquesta reducció de l’activitat.
