A la base de la pelvis hi ha uns músculs i lligaments que sostenen els aparells digestiu, urinari i reproductor. Però amb el temps, aquests teixits coneguts com a sòl pelvià es debiliten i provoquen incontinència urinària, dolor lumbar o problemes sexuals. Les dones pateixen molt aquesta problemàtica amb la menopausa, però recuperar el sòl pelvià és possible, sobretot amb exercici.
El sòl pelvià pot perdre força amb els anys per diferents motius ben quotidians, com caminar, seure, carregar pes o realitzar mals gestos. Però hi ha altres factors que el debiliten, almenys en el cas de les dones, com l’embaràs i el part, i, sobretot, la menopausa, perquè la pèrdua d’estrògens, les hormones que segreguen els ovaris, comporta un debilitament general dels músculs.
Perquè el sol pelvià no perdi força, cal fer prevenció des de l’embaràs – de fet ara les llevadores emfatitzen molt en aquesta qüestió- i treballar amb exercicis i teràpies quan la menstruació comença a retirar-se. I és que és aquí quan s’agreugen problemes com la incontinència urinària i fecal i les fractures d’ossos, ja que els músculs que els sostenen deixen de ser tan forts.
Laura López, fisioterapeuta i osteòpata especialista en sol pelvià: A nivell de sol pelvià, la pèrdua d’estrògens i per tant de força pot provocar un desequilibri i fer que baixin els òrgans o que provoqui més incontinència urinària. Tenim estris com la diatèrmia o l’electroestimulació, però la clau és fer exercici, primer a casa i després ja al gimnàs.
La reparació del sòl pelvià, però, és possible amb rehabilitació, perquè ajuda a ressituar la musculatura al seu lloc. Això es pot aconseguir amb massatges, tractaments com l’electroestimulació o la diatèrmia i amb exercici, com fan al centre Axis de Mataró, especialista en recuperació del sòl pelvià. En aquest cas, es tracta de treballar la zona de la pelvis, amb gomes o pilotes, i tenint molt present l’equilibri, per exemple, si es fan esquats.
