Durant més de vint anys, Maria Salicú-Maltas ha investigat qui, com i per què va exercir la repressió sobre els músics de la Nova Cançó. L’èxit que va tenir aquest moviment cultural va fer que es convertís en una obsessió pel règim franquista, que es va dedicar a censurar lletres, discos i concerts. Però qui eren aquests censors i, sobretot, com i per què censuraven? Després de presentar la seva tesi doctoral sobre aquest tema, ara la historiadora i etnomusicòloga mataronina publica ‘Aquesta cançó, no! Cara a cara amb els censors de la Nova Cançó’ (Comanegra), on aconsegueix que -per primera vegada- algunes d’aquelles persones parlin. A cavall entre l’assaig històric i una crònica de vivències personals, el primer llibre de Salicrú-Maltas posa llum a una època més aviat fosca amb l’objectiu de dignificar els músics i tothom qui va patir aquesta censura entre els anys seixanta i el 1978.
Maria Salicrú-Maltas, autora ‘Aquesta cançó, no!’: Fins que mor Franco, el 1975, hi havia una repressió enorme envers la població que no pensava igual que els que manaven. La censura era un mecanisme de repressió molt eficaç. Estava imposada en molts estaments, i també a la música. Sobretot a la música en català.
Maria Salicrú-Maltas arrossega des de jove aquest interès per la censura i, en concret, per la repressió cap al moviment de la Nova Cançó. A la universitat ja va aprofitar per fer les primeres investigacions. D’entrada, es va centrar en Catalunya per tenir clar el marc històric. El següent pas va ser endinsar-se en arxius civils, eclesiàstics i militars. També en va consultar a Madrid, per descobrir com funcionava tot l’engranatge. I així va anar encaixant les peces del trencaclosques.
Fins ara ningú havia publicat una llista amb noms i cognoms d’aquests censors. De fet, no signaven amb els seus noms propis. Per això la mataronina ha hagut de fer una feina quasi detectivesca per identificar-los. També els ha anat a buscar i, en alguns casos, hi ha pogut parlar i desmitificar una imatge concreta.
Maria Salicrú-Maltas, autora ‘Aquesta cançó, no!’: No és la imatge romàntica del censor, amb tot el respecte, lleig i vestit de negre, fumant en una habitació tancada. Eren intel·lectuals que també escrivien llibres, feien classes, eren especialistes en llengües i tenien estudis universitaris. També hi havia dones.
Raimon, Ovidi Montllor, Ramon Muntaner, Lluís Llach o Quico Pi de la Serra són alguns dels músics catalans que van patir aquesta censura. Per això durant la presentació d’aquest dimarts al vespre al Foment Mataroní s’ha projectat un documental i hi ha hagut tres intervencions musicals de la mà de Genís Mayola, Marc Ràmia i Arnau Aymerich. A més, l'autora ha conversat amb el periodista Plàcid Garcia-Planas, qui ha escrit el pròleg d'un llibre on Salicrú-Maltas també dedica alguns capítols a Mataró.
Maria Salicrú-Maltas, autora ‘Aquesta cançó, no!’: Era molt important fer història de la censura a la ciutat, veure com va perjudicar-la. És un exemple del que passava a tot arreu, però aquí he pogut trobar més fonts sobretot orals. He pogut reconstruir uns fets amb les diferents parts.
Si volen descobrir a quins fets mataronins fa referència, hauran de llegir el llibre. Una publicació que és un punt i seguit en la seva investigació; diu que encara li queden molts arxius per remenar. De moment, si en volen saber més i s’han perdut la presentació d’aquest dimarts al Foment Mataroní, poden seguir Maria Salicrú-Maltas aquest dijous a Dòria Llibres o dilluns que ve a Buc de Llibres.
