Les prospeccions arqueològiques que promou el Consorci de Residus del Maresme a Ca la Madrona no s’aturen. La imatge que ofereix el solar, situat al polígon de Mata-Rocafonda, pot semblar a primer cop d’ull que s’hi ha trobat un gran edifici antic, però totes les estructures que han quedat al descobert formen part dels fonaments de l’antiga fàbrica de Cristalleries de Mataró. Envoltats dels retalls de les columnes i els murs que es van aixecar durant els anys 60 i 70 del segle passat, fins a 60 arqueòlegs hi treballen sense descans. Han d’excavar 5.000 metres quadrats de terreny i aquests elements constructius enterrats és el que primer ha sortit a la llum. Fa sis mesos que s’hi van posar i encara els hi queda feina per uns quants més.
A banda d’una altra part de l’antiga bodega per fer vi d’època tardoromana, s’han descobert, de moment, mig centenar de tombes que se sumen a les 98 que van sortir durant la primera fase. Algunes d’elles estan malmeses per les obres de construcció de l’antic Forn del Vidre. Sense descartar que n’hi puguin haver moltes més, les sepultures daten del segle III i, per tant, són del Baix Imperi Romà. La majoria de les tombes, a més, tenen la mateixa estructura.
Jordi Ardiaca, director de l'excavació: En aquest espai el que troben és aquesta tipologia d’enterrament, que és la més utilitzada. Sobre una base de teula plana es dipositava l’individu i es cobria amb teules planes a cada costat. En els peus i a la capçalera se'n col·locaven unes altres. A vegades, en la carena, en la junta de les dues teules n'hi posaven una de corba, que es diu ímbrex.
50 enterraments però també les restes òssies dels individus que els arqueòlegs s’encarreguen d’emmagatzemar amb cura.
Jordi Ardiaca, director de l'excavació: Aquests ossos s’han netejat en sec, amb molta cura. No es poden enfonsar en aigua perquè l’absorbirien i es trencarien. Un cop secs, s’embossen i es porten al laboratori per fer l’estudi antropològic. L’especialista analitzarà l’individu per determinar el sexe, l’edat i, fins i tot, possibles malalties o patologies.
Per fer la datació de les troballes sobre el terreny, hi ha diferents metodologies. Una és a partir de les prop de 150 monedes de diferents períodes que s’han localitzat al jaciment. La nombrosa ceràmica que s’hi ha trobat també aporta una informació molt valuosa. Algunes són peces autòctones molt ben conservades, com aquesta dolia, però els arqueòlegs també han desenterrat restes de vaixella de taula de l’Extrem Orient, del nord d’Àfrica i fins i tot d’època carolíngia.
Jordi Ardiaca, director de l'excavació: Hem trobat ceràmica de totes les produccions. Tenim peces molt boniques i molt ben conservades. En altres casos només tenim la vora, però ja ens apunten que són produccions rares o poc comunes. Aquests elements ens parlen de la xarxa comercial que hi havia en aquest període i que arribava a la ciutat.
Per afinar encara més l’antiguitat de Ca la Madrona, algunes mostres d’ossos està previst que se sotmetin a proves de Carboni 14. Fa més d’un any se’n van enviar 6 a un laboratori de Miami, però encara no s’ha rebut el resultat de les analítiques. Ara, la intenció és remetre una segona tongada de 6 mostres més a un altre centre de recerca, situat a França, que s’ha compromès a tenir unes conclusions enllestides abans d’acabar l’any.
Mentrestant, els arqueòlegs continuen el buidatge del que s’ha documentat que era un antic camp de vinyes del segle XVII i XVIII amb l’objectiu d’arribar a l’estrat on es preveu que apareguin noves restes d’època romana. Els experts no dubten que trobaran més enterraments i no descarten que pugui sortir alguna cosa més d’un jaciment que amaga 1.800 anys d’història i d’activitat humana.
