Aigua de la dutxa per estirar de la cadena, dipòsits per la pluja o zones verdes que filtrin aquest recurs natural cap als aqüífers. Els embassaments ja són insuficients i cal acompanyar-los de nous mètodes com dessalinitzadores o l’anomenada regeneració de l’aigua.
L’escassetat d’aquest bé és palpable des de fa anys. Els científics asseguren que la zona del Mediterrani serà de les més afectades per la sequera a causa d’un canvi del sistema atmosfèric produït per l’escalfament global. Això vol dir que cal buscar recursos que no obliguin a alçar la vista al cel i creuar els dits.
Fins ara, l’aigua anava dels pantans al mar, passant primer per les cases i després per la depuradora. Però ara els experts diuen que cal estalviar i convertir aquest flux obert en un cicle, com l’economia circular, reutilitzant-la abans no es perdi al mar.
Narcís Prat: Catedràtic Emèrit d’Ecologia UB: Aquest increment de temperatura ha fet que hi hagi molta més aigua a l'atmosfera i circuli a llocs que abans no circulava i creï situacions que no s'han vist mai. Això és la revolució de la hidrosfera. La gestió fins ara era fer embassaments, un rere l'altre. Però ara són insuficients. Això vol dir que hem de gestionar les coses d'una altra manera i en comptes d'un gran recurs com eren els embassaments, ara necessitem diversos recursos com aigua dessalada o aigua regenerada.
Miquel Rovira, director de l’àrea de sostenibilitat d’Eurecat: Hi ha una font molt interessant a potenciar que és la reutilització. Això vol dir agafar l'aigua que ja hem fet servir, depurar-la, donar-li un tractament addicional que vol dir regenerar-la i donar-li nous usos, que no tenen per què ser aigua de boca. Es pot regar, netejar carrers, refrigerar amb una qualitat que no sigui potable, però que ens pot permetre estalviar molts hectòmetres a final d'any.
Actualment, a Catalunya es regenera un 10% de l’aigua residual. Els experts subratllen que on té més sentit aquesta regeneració és en municipis costaners com Mataró, perquè l’aigua no té més recorregut i va a parar directament al mar. D’aquesta manera el que s’aconsegueix és endarrerir-ne l’abocament.
La taula rodona d’aquest dijous, organitzada per AMSA i el Museu de Mataró han tractat diferents accions que es poden emprendre des de l’àmbit local, renaturalitzant les àrees pavimentades, incorporant electrodomèstics i sistemes eficients dins les llars o bé fent un nou tractament de les aigües grises.
David Saurí, professor de geografia UAB: Els municipis també poden establir ordenances per aprofitar el que s’anomenen les aigües grises dels edificis, és a dir, aquelles aigües que generem en dutxar-nos, banyar-nos o inclús rentant-nos les mans. Aquesta aigua sobrant es pot reaprofitar si va a una petita depuradora al soterrani de l’edifici. Allà es neteja i després aquesta aigua es pot utilitzar per omplir les cisternes dels vàters. Aproximadament, estirar la cadena suposa un 20% del consum d’aigua diari de les nostres llars. Amb un altre tipus d’urbanisme que sigui més dispers, més horitzontal, com les cases unifamiliars, el que es pot fer és aprofitar l’aigua de la pluja.
La jornada s’emmarca en el Dia Mundial de l’Aigua que se celebra aquest dissabte 22 de març. Al voltant d’aquest data la Casa Capell organitza un tast d’aigües i, recordem, a Can Marfà encara es pot visitar l’exposició ‘Les cares de l’aigua a Mataró’.
