Som a les portes d’una nova diada de Sant Jordi, però el dilema es manté any rere any: quins llibres comprar o regalar. L’oferta és cada cop més àmplia i suculenta, fet que complica la selecció. A més, les novetats de les últimes setmanes s’emporten gran part de l’atenció mediàtica. Per sort, els darrers mesos han deixat una bona collita de títols a Mataró i el Maresme. N’hem fet una selecció amb l’esperança que us ajudi a filtrar les vostres preferències entre un mar immens de publicacions. I, no ens enganyem, també per treure pit de la qualitat literària que tenim a casa.

 

La Trilogia d’Albons, d’Ester Invernon

 

Si sou d’aquelles persones que devoren llibres i sempre es queden amb ganes de més, esteu de sort! La mataronina Ester Invernon ha començat el 2025 publicant la Trilogia d’Albons (La Campana), una història familiar sobre les dues emocions que, segons l’autora, mouen el món: l’amor i la por. La saga està protagonitzada per la Marina, una dona que voreja la seixantena. A més, si us agrada la gastronomia gaudireu de valent, perquè la cuina -com a espai i com a creació- és un personatge més a ‘Un estiu per estimar’, ‘I la vida va d’això’ i ‘Dins el teu record’.

 

Aquest és el segon Sant Jordi de l’escriptora, qui fa només un any i mig publicava la novel·la ‘Ningú ens va dir que seria fàcil’ (La Campana), que ja va per la vuitena edició.

 

‘Matilde E.’, de Maria Escalas

 

Tot i que comparteixen origen, cognom i passió per la música, l’únic que uneix a Maria Escalas i la protagonista de la seva quarta novel·la és que l’una ha estat anys investigant sobre l’altra. L’escriptora mataronina publicava el passat mes de setembre ‘Matilde E.’, on reconstrueix la història d’una desconeguda compositora mallorquina que va freqüentar ambients bohemis i modernistes a finals del segle XIX. La poca informació que n’ha trobat li ha donat la clau per explicar la seva vida a través de la veu de diverses persones que hi van coincidir, com Emilia Pardo Bazán, Miquel dels Sants Oliver o una nena a qui va fer classes de piano.

 

Publicada per La Campana, va rebre el premi Llorenç Villalonga Ciutat de Palma de novel·la en català 2024.

 

‘Només terra, només pluja, només fang’, de Montse Albets

 

Sempre és un bon moment per descobrir noves veus literàries. Si, a més, es debuta amb una història tan colpidora i tendra com la de Montse Albets, pot ser tota una aventura. La mataronina ha estat sempre lligada al món dels llibres, com a llibretera o elaborant informes de lectura; però mai s’havia plantejat publicar. Fins ara, que ens ha obert la porta a la seva imaginació amb ‘Només terra, només pluja, només fang’ (Editorial Periscopi, 2024).

 

Una novel·la que parla de dol però, sobretot, del poder que té la comunitat, fer xarxa i cuidar-se els uns als altres. Us enganxarà des de les primeres pàgines, però prepareu-vos, perquè no us deixarà indiferents.

 

‘La ciutat de les palmeres’, de Salvador Climent

 

Aquest any la cosa va de debuts. Qui també s’ha animat a publicar és Salvador Climent, a qui els més fidels de Mataró Ràdio tindran present pel programa musical ‘Chelsea Hotel’. Barrejant realitat i ficció, aquest doctor en Filologia Romànica surt a la recerca de la identitat de Mataró a ‘La ciutat de les palmeres’ (Voliana Edicions, 2025). A través d’un diàleg entre dos personatges sobre els carrers i les places de la capital del Maresme, en retrata la seva ànima.  

 

Climent no ha deixat passar l’oportunitat d’afegir-hi una bona dosi d’ironia i sarcasme.

 

 

‘Atzucac’, de Carlos García Cádiz

 

La intel·ligència artificial ha deixat de semblar pura ciència-ficció per passar a formar part del nostre dia a dia. Però Carlos García Cádiz aprofita aquesta relació per reflexionar sobre els seus efectes. Ho fa a partir de quatre històries que posen sobre la taula l’impacte que pot arribar a tenir al tecnologia en les nostres vides: dues escriptores que estan més connectades del que s’imaginen; un peculiar candidat a l’alcaldia; uns alienígenes que aterren a Sitges o un homenatge a ‘La Màquina del Temps’ d’H.G. Wells adaptat al context català.

 

‘Atzucac’ (Neopàtria, 2025) és el debut en solitari del mataroní de qui, fins ara, coneixíem poca cosa més a banda de la seva faceta de regidor.

 

‘Quan s’apaguen els llums’, de Care Santos

 

Un dels superpoders de Care Santos és la capacitat de crear històries addictives tant per a adults com per a joves. Des de fa uns mesos, aquests últims poden endinsar-se en una novel·la d’intriga ambientada a finals del anys 80 i principis dels 90 i carregada de referències musicals de l’època. Per això és probable que el públic adult també connecti amb aquesta història, protagonitzada per un misteriós adolescent que una nit apareix, de manera sobtada, en una benzinera.

 

Si amb ‘Quan s’apaguen els llums’ (Edebé, 2024) no en teniu prou, pareu atenció perquè poc, després de la diada, l’escriptora mataronina publicarà una novel·la molt personal. 

 

‘Bona nit, Pau’, de Marta Pedrico

 

No deixem les històries personals, perquè la periodista mataronina Marta Pedrico ha publicat un conte molt especial. No només perquè sigui el seu primer llibre, sinó perquè està basat en la seva experiència. D’aquí en surt ‘Bona nit, Pau’ (BABIDI-BÚ, 2025), una proposta familiar que ens mostra com una mare acompanya el seu fill a qui, fins ara, sempre ha adormit donant-li el pit. Quan arriba el moment que això comenci a canviar, en Pau se sent neguitós, però la seva mare se l’endurà a trobar respostes al bosc.

 

Un conte ple de colors i imaginació que, com a valor afegit, compta amb unes il·lustracions precioses de la mexicana Anahí Echevarría.

 

‘Vallter 1975-2025. Crònica d’una dèria’, de Jordi Surinyach

 

Més enllà de la ficció, les novetats mataronines ens porten fins a la Vall de Camprodon de la mà de l’advocat Jordi Surinyach, a qui això d’escriure li ve de lluny. Fa uns anys va publicar una guia de muntanya i ara s’ha atrevit a reconstruir la creació de l’estació d’esquí Vallter 2000, que coneix ben a fons. Una història plena de llums i ombres. El projecte es va convertir en una obsessió per l’empresari galeter Josep Pujol i també va tenir un fort impacte mediambiental; però ha esdevingut un motor econòmic per a la zona.

 

 

Surinyach n’ha recuperat arxius i fotografies treballant a quatre mans amb el periodista Ivan Sanz. A més, el llibre confirma que hi ha mataronins per tot arreu. Sabíeu que alguns empresaris de la ciutat van ser accionistes de l’estació d’esquí?

 

‘Josep Pallach, política i pedagogia’, de Joan Safont

 

El polític i pedagog Josep Pallach va morir d’un atac de cor l’any 1977, just abans de les primeres eleccions democràtiques. Què hauria passat si no hagués desaparegut de manera prematura? És difícil trobar-hi resposta, però això no ha impedit que el periodista mataroní Joan Safont s’endinsi en la seva trajectòria a ‘Josep Pallach, política i pedagogia’ (Pòrtic Edicions, 2025).

 

Prepareu-vos per fer un viatge històric que us portarà fins a la República, la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial o l’exili.

 

‘Desalmados’, de Quim Barnola

 

L’espiritualitat està en crisi? Som éssers només materials? Per què hi ha científics que creuen en Déu? Són només algunes de les preguntes que s’ha fet el periodista Quim Barnola a l’hora d’escriure ‘Desalmados’ (Erasmus Ediciones, 2025). En aquest llibre, el mataroní busca respostes a través de la ciència i la filosofia, a partir d’entrevistes personals.

 

Barnola repassa els estudis que s’estan fent a l’Hospital Clínic sobre les experiències que han viscut algunes persones que han estat reanimades després d’una mort clínica.  

 

‘Tardes al Bellamar’, de Rafael Vallbona

 

Rafael Vallbona va aterrar a Premià de Mar quan era un nen, el 1969, i va anar a parar a l’Escola El Pilar, fundada per tres germanes andaluses ara fa 60 anys. El seu últim llibre, ‘Tardes al Bellamar’ (Edicions 62, 2025), és un homenatge al centre i el municipi, però també a totes aquelles persones que van contribuir a transformar aquesta localitat maresmenca.

 

A través d’aquesta història local, el periodista i escriptor narra els canvis socials del país. Ho fa amb un record especial pel Bellamar, que forma part del paisatge sentimental de molts premianencs i premianenques.   

 

‘La dona del segle’, de Toni Cruanyes’

 

El canetenc Toni Cruanyes aquest Sant Jordi amb una proposta de no ficció que beu de les seves arrels. A ‘La dona del segle’ (Columna, 2025), el periodista s’endinsa en la història de tres dones de la seva família, la Maria, la Teresa i la Victòria, nascudes en èpoques diferents. A través de les seves vides, repassa alguns dels moments històrics que han marcat el segle XX, tant a Catalunya com al món.

 

Fa just tres anys que Cruanyes s’estrenava en narrativa i amb premi. ‘La Vall de la Llum’ (Destino), que recuperava la història del seu avi patern, va rebre el Premi Josep Pla 2022.

 

‘Somnium’, de Laura Téllez

 

Després de molts anys donant forma a la seva primera novel·la, la malgratenca Laura Téllez debutava l’estiu passat amb ‘Somnium’ (Voliana Edicions, 2024), una història neogòtica que ens porta fins al París de 1783. Enmig dels inicis de la física moderna, ens presenta un protagonista que es converteix en el conillet d’Índies del seu oncle, Monsieur Dubois, que treballa en un experiment per controlar la ment dels individus.

 

La periodista, directora de l’emissora municipal Ona Malgrat, explora la fragilitat de la llibertat, però també la submissió, la mort i la bogeria.

 

‘Doble cos’, de Damià del Clot

 

Qui ja ens té acostumats a històries carregades de foscor és Damià del Clot. A ‘Doble cos’ (Llibres del Delicte, 2025) és un thriller addictiu que ens obre les portes del fictici Le Club de Tiana. Allà, els agents Flor de Lis i Màquina han d’investigar un crim ple de secrets, pistes i interrogatoris.

 

Amb aquesta trama d’intriga, del Clot fa un homenatge als directors de cinema Brian de Palma, Michelangelo Antonioni, Hitckock i al gènere del giallo italià.

 

‘Cançons i tonades del Maresme Central’, de Teresa Soler i Rafel Mitjans

 

Acabarem amb dues propostes musicals. La primera, de caire popular, és fruit de la recerca que han fet dos coneguts flabiolaires de Mataró, Teresa Soler i Rafel Mitjans. A ‘Cançons i tonades del Maresme Central’ (Els Garrofers ACP, 2025) recuperen i reconstrueixen els escrits i les partitures que Esteve Albert i Joan Tomàs van recopilar entre 1930 i 1934 a Dosrius, Mataró i Llavaneres.

El recull és una versió actualitzada i documentada de la primera recuperació que va fer l’associació Els Garrofers l’any 2004 d’un tipus de material que es va perdre o malmetre amb l’esclat de la Guerra Civil.

 

‘Cançons de relleno’, d’Albert Maynou

 

Els amants de la música trobareu un bon refugi a ‘Cançons de relleno’ (2025), el llibre on Albert Maynou recull els secrets, les anècdotes i les inspiracions que s’amaguen darrere d’alguns dels temes més mítics de la història. Hi trobareu rock clàssic, pop, jazz o música de ball, però, sobretot, les curiositats més personals de cançons que conformen la banda sonora de moltes vides.

 

Si amb el llibre no en teniu prou, podeu escoltar el programa ‘El Relleno’, que el mateix Maynou fa cada tarda a Ràdio Arenys de Munt. A la part final sempre dedica uns minuts a explicar la història d’un tema musical.

 

‘Cases singulars de Mataró’, de Pili Gonzàlez-Agapito

 

Aquest és el primer Sant Jordi d'aquest llibre escrit per Pili Gonzàlez-Agapito. Un volum que permet girar el pany de les cases més emblemàtiques i senyorials de Mataró i endinsar-se en l'època i en la vida de les grans famílies que hi viuen o hi han viscut.

 

 

Aquest és el 12è llibre de la mataronina, que amb aquest retrat de les principals cases senyorials de Mataró, també ens parla de la història recent de la ciutat.

 

Rep les notícies més destacades de Mataró i el Maresme al WhatsApp

• Prem aquest enllaç, clica seguir i 🔔 activa la campaneta

 Dona't d'alta al canal de tvmataró i que no se t'escapi res!