El Consorci de Residus del Maresme ha donat, per fi, el tret de sortida a les obres del Parc Circular de Mataró. Ho fa amb 4 anys de retard i amb un sobrecost de 5 milions d’euros, degut a la descoberta de les restes arqueològiques d’època romana, tardo-romana i medieval al subsol del solar.
El projecte, que ara comença a caminar, s’ha presentat com a estratègic per a la ciutat i la comarca perquè vol convertir-se en un centre de referència a Europa en l’àmbit del reciclatge, la reutilització de materials i la reducció de residus. Amb un pressupost de gairebé 7 milions d’euros, aquesta primera fase contempla la construcció de l’edifici públic del futur complex.
Carles Salesa, director de Maresme Circular: A la part pública tindrem un conjunt d’activitats relacionades amb la prevenció, la reparació i la reutilització de residus. Així, tindrem un espai que anomenem d’assessorament de l’autoreparació, que vol dir que els ciutadans podran venir gratuïtament per aprendre a reparar diferents objectes. Hi haurà també una botiga de segona mà important amb residus de la recollida pública, entre altres recursos.
L’objectiu és arribar a la primavera del 2026 amb aquesta primera part del projecte acabat i en ple funcionament. Malgrat això, els promotors de l’obra no amaguen que l’endarreriment en l’inici dels treballs suposarà que una part de les subvencions rebudes s’acabin perdent perquè estan subjectes a uns terminis molt estrictes.
Carles Salesa, director de Maresme Circular: Hem aconseguit amb molt d’esforç un conjunt de subvencions que sumen 11,5 milions d’euros i aquest endarreriment de les obres és cert que ha posat en risc disposar i gaudir del 100% dels ajuts. De fet, fa temps que treballem per intentar que es perdin els menys ajuts possibles.
Un contratemps que no ha aconseguit frenar el Parc Circular que compta amb una inversió total de 40 milions d’euros i que preveu que generi 600 llocs de treball. L’espai, que en les fases següents se centrarà en la part privada de la iniciativa, neix amb la clara voluntat de posicionar el polígon mataroní en un pol d’atracció d’indústries i d’empreses de l’economia verda.
