Sorpresa majúscula als treballs arqueològics que s’estan duent a terme a Ca la Madrona. Avui mateix, s’ha donat a conèixer que s’han localitzat restes que podien pertànyer a la prehistòria. Es tractaria de trossos de ceràmica i utensilis de pedra derivats de l’activitat humana que podrien ser de finals del neolític o principis de l’Edat de Bronze, és a dir, de fa uns 5.000 anys. La troballa hauria aparegut en tres zones disperses de la parcel·la i per sota del jaciment de l’època romana que ja s’havia catalogat. Ara caldria determinar si es tracten de restes aïllades o d’un mateix jaciment històric.
Carme Puerta, arqueòloga municipal de Mataró: S’ha trobat un jaciment anterior. Es va començar a trobar fragments petits de ceràmica feta a ma. Un expert s’ho va mirar i va determinar que era prehistòric sense poder definir molt bé a quina etapa de la prehistòria. Ara el que s’està mirant de fer és acotar aquest jaciment anterior.
Fins ara la intervenció arqueològica havia trobat elements de fins a tres períodes diferents: dels segles XVII-XVIII, de l’I i IV dC i del III dC. Una de les troballes més importants és una necròpolis amb 71 individus. En cas de confirmar-se l’antiguitat de la nova troballa, podria convertir-se en la segona més antiga localitzada mai abans a Mataró.
Robert Lleonart, president del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró: A Mataró només veiem la part romana. Quan es van fer les excavacions a la plaça Xica, per la zona de Can Xammar, va aparèixer un fons de cabana de l’època de finals del neolític. Ja eren vestigis prehistòrics però són difícils de trobar a la plana. Quan a la plana en trobem, és una aportació important per la història i pel coneixement. Sobretot, perquè ens vincula no només a partir dels romans sinó que anteriorment a la seva arribada, en aquest sector hi ha moviment humà.
La descoberta portarà diverses conseqüències als treballs que ja s’estaven realitzant en aquest solar. D’entrada, ara s’hauran de retirar els antics fonaments de les Cristalleries de Mataró que havien quedat a la vista. A banda, el Consorci de Residus del Maresme, qui havia encarregat les prospeccions arqueològiques haurà de prorrogar els treballs actuals per acabar d’identificar totes les restes romanes i, a continuació i gràcies a una nova licitació, accedir al possible jaciment prehistòric.
Tot plegat allargarà les actuacions fins a finals d’any tot i que la previsió era acabar-les aquest mateix mes de març. A més, també encarirà el procediment. De fet, es preveu que la pròrroga de la intervenció arqueològica tingui un cost de 354.000 euros. Una quantitat que s’afegirà als prop de 5 milions d’euros que ja s’han destinat al Parc d’Economia Circular Mataró-Maresme que s’ha de construir en aquests terrenys.
Malgrat aquest inesperat descobriment, des de l’Ajuntament de Mataró confirmen que les obres de la primera fase del projecte continuen i que s’estima que finalitzaran la primavera del 2026. Aquests treballs podran seguir el seu curs ja que les restes prehistòriques s’han trobat a la part privada del terreny que ha d’acollir empreses vinculades al reciclatge.
Dificultat per mantenir troballes de la prehistòria
Un dels motius pels quals fins ara només s’han trobat restes de la prehistòria a Mataró és per la dificultat que aquestes es mantinguin al llarg del temps. Es tracta d’una època en què no hi havia grans construccions sinó que tot era molt efímer i, per tant, vulnerable al pas dels anys.
Robert Lleonart, president del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró: Quan treballem la prehistòria, si no és un jaciment en cova, una pala que remena la terra es pot carregar tota la informació. Normalment no hi ha construccions de parets. Solen ser construccions molt efímeres. El que ens ha arribat són els elements materials: la ceràmica, el sílex, les restes òssies...
Carme Puerta, arqueòloga municipal de Mataró: Can Xammar va ser una excepció. No és habitual trobar-ho al Maresme. Al Vallès sí que hi ha més jaciments prehistòrics. Al Maresme no se’n troben suposo que pel tipus d’orografia: que hi hagi rieres, que arrosseguen les restes... Són jaciments que no acostumen a conservar-se i és una sort trobar-ho. Crec que podem interpretar la nostra història, no només la de Mataró, sinó també del Maresme.
