Teresa Soler i Rafel Mitjans son dos coneguts flabiolaires de Mataró i impulsors de l'Associació de Cultura Popular 'Els Garrofers'. Dimarts 1 d'abril presenten a Can Palauet el llibre 'Cançons i tonades del Maresme Central'. L'obra recupera i reconstrueix els escrits i les partitures que havien recopilat Esteve Albert i Joan Tomàs entre els anys 1930 i 1934 per formar part d'un cançoner popular de Catalunya. Ells van treballar la zona de Mataró, Dosrius i Llavaneres per tal que no es perdessin cançons pròpies de la gent d'aquestes poblacions que s'havien transmès de generació en generació per tradició oral. L'esclat de la Guerra Civil i la posterior dictadura van interrompre el projecte i molt d’aquest material es va perdre o malmetre. L'any 2004 es va fer una primera recuperació, a càrrec de la mateixa associació Els Garrofers amb la col·laboració del romancer i trobador Jaume Arnella. Ara es presenta una versió actualitzada i documentada. Rafel Mitjans i Teresa Soler ho han explicat a l’Entrevista de Mataró Ràdio.

RAFEL MITJANS, Associació Cultura Popular Els Garrofers
L'Esteve Albert, molt abans, havia tingut interessos folklòrics i havia començat a recollir cançons del seu poble, de Dosrius, quan tot just tenia 15 anys. Llavors, des del primer moment, l'Esteve Albert demana que li enviïn un músic, diu, per posar en música les cançons. Aquest músic que li envien és en Joan Tomàs. L'obra del cançoner, quan va esclatar la guerra i la revolució l'any 1936, va quedar com interrompuda. Llavors, l'any 2004, vam dir, amb això s'ha de fer alguna cosa. Era un material que es donava per perdut i que, per tant, era inèdit. I vam dir hem de fer alguna cosa. I en Jaume Arnella va coordinar l'edició d'aquells quaderns de camp del mestre.

TERESA SOLER, Associació Cultura Popular Els Garrofers
Aquí hi ha un doble treball. Aprofitant la feina que havia fet en Jaume Arnella de recopilar les partitures, hem buscat també alguna altra partitura, que ja a la primera edició se sabia que eren a Montserrat. I després, la part de les lletres, si que ha sigut un mica com desxifrar jeroglífics. Perquè, antigament, el paper s'aprofitava. Vol que, quan l'Esteve Albert va decidir que les cançons ja no les agafaria ningú, va partir els papers per la meitat o per quatre parts, i a darrera hi va escriure obres de teatre i el que fos.

RAFEL MITJANS
I a partir d'aquí, nosaltres ens vam cuidar de trobar-los i reconstruir-los, perquè molts havien estat reciclats per altres usos. De manera que, en aquests moments, hi ha aquí, en el llibre, uns 360 lletres de cançons. I de partitures només n'hi ha 238.

TERESA SOLER
A mi m'agradaria acabar amb una frase que no és de l'Esteve Albert, noi d'en Joan Tomàs ni de cap savi. És d'una de les senyores que van cantar per poder fer el llibre. Tothom deia que cantava molt bé i afinava molt. Aquesta senyora va dir: "A mi m'agrada molt cantar. Perquè el meu avi me n'ha ensenyat. I cantar m'ha ajudat molt en els moments difícils de la meva vida".